Pell de Seda

Temps era temps quan escriviem.
Ja som a un cel blau i un sol groc. Ja som a les portes de... Faig olor a colònia nenuco, a caca de nena maca, a vòmits làctics, a ceba amb pastanaga i pollastre, a plàtan amb poma.
Sóc jo i som dos. Qui sóc jo ara? Sóc una mare feliç i punt. Una mare que intenta agafar els dies que escapen com globus d'heli...
I ja som a maig?I ja té set mesos? I que maca que és i que riallera, té pell de seda, és una nina. I jo, senyora, tinc pell de seda? Em posaré dins del carro perquè també em diguin cosetes.

Gent que opina quan no toca

Anem a la farmàcia del barri, un lloc recurrent en els últims tres mesos. És una petita i antiga botica (més de 100 anys) ben posada on sempre tenen tot el que necessitem per la petita. Allí trobem uns pares angoixats amb una nena de mes i mig: estan comprant biberons i són, casualment, els que utilitzem. Els comento que a nosaltres aquesta determinada marca ens ha anat molt bé i els animo un xic. De seguida, però, entra una altra clienta i sent plorar a la petita i ja opina: aquesta nena té gana i còlics, jo posava així i aixà la meva filla i se li passava. Buff! La mare d'aquesta petita seu a una cadira, es descorda els sostenidors i mig plorosa i justificant-se dels brams de la petita li ofereix el pit.
Que n'és de difícil la maternitat els primers dos mesos i més si tens gent impertinent que opina quan no li toca. He marxat de la farmàcia sense atrevir-me a donar-los més confiança i dir-li's que ho fan molt bé.

Els llibres d'aquest Nadal

Aquest any els reis i el tió ens han portat 13 llibres per llegir durant el 2009. Baudelaire, Saramago, Grossman, Rushdie, Murakami, Theroux, Margarit, Auster, Vicent, Guillamon, Stevenson, Kipling i una guia de viatges en trens europeus ens acompanyaran les nits d'aquests dotze mesos.

Fred i neu

El fred i la neu a les muntanyes ens ha embolcallat aquestes festes. El silenci, el sol i el foc al capvespre.
I ara a casa, la casa de color groc fa que cada vegada m'estimi més aquesta petita que tinc als braços. Els adults ens retrobem, ens discutim i ens tornem a retrobar amb l'estima que ens tenim ja fa deu anys. Ella ens mira rient, xerrant i xupant-se les mans.
Poso una catifa al terra, oblidada en un armari, per jugar-hi tots: jo, ell, la petita i el gat. Dóna una sensació d'escalfor i hivern que feia temps que no teniem. Ja m'he oblidat dels dos mesos de tristesa, de la fragilitat del dia a dia, del no-dormir. La primavera ens espera. Mentres, el cel anuncia neu a pocs kilòmetres de Barcelona.

El temps s'escola com la sorra i la nostra petita Mariona ja té més de dos mesos.
Ja fa més d'un mes que somriu, unes setmanes que riu , molts dies que ens segueix amb la seva mirada blava i uns pocs que s'ha descobert les mans.
És l'estrella d'aquest Nadal... la posarem al pessebre perquè guii els Reis d'Orient al seu destí?

Feliços dies!

Tardor i records

Tot torna al seu lloc:

El meu gat ja no està tan melancòlic i juga amb la seva pilota nova. Jo acabo, devoro el nou llibre de Paul Auster i em trobo buida perquè no sé que llegir. Els records em traïcionen i venen a la ment moments passats. Amb tot, estic pendent de la meva família més propera ajudant a passar el cop.
La meva panxa ja és immensa i estic cansada de portar-la amunt i avall. Queden menys de quinze dies per sortir de comptes, ha arribat la fresqueta i jo no tinc camises de màniga llarga que em tapin el melic. Aquests dies de pluja- que m'encanten- em posen trista, potser apàtica. És aixó: em falta activitat i una nena entre els meus braços. Potser desprès podré somriure amb ganes...

El cel ens va dir adéu!

Aquests dies el temps ha donat la volta, la tardor ja és a l'aire i el cel que ens ha acompanyat aquestes jornades ha estat farcit de bonics moments: el cel rosat ens permetia veure des de Martorell el mar clar. Tot sembla per dir-nos adéu.
La meva única iaia ha marxat i queda moltes coses a dir-li encara, moments aplaçats, moltes fugides a fer amb ella, la meva mare i la meva germana, abraçades a la seva nova besnéta que no podrà fer-li mai.
Li renyat: queden uns pocs dies perque neixi la Mariona i ella ha preferit agafar la maleta ben aviat i marxar.