Aquests dies el temps ha donat la volta, la tardor ja és a l'aire i el cel que ens ha acompanyat aquestes jornades ha estat farcit de bonics moments: el cel rosat ens permetia veure des de Martorell el mar clar. Tot sembla per dir-nos adéu.
La meva única iaia ha marxat i queda moltes coses a dir-li encara, moments aplaçats, moltes fugides a fer amb ella, la meva mare i la meva germana, abraçades a la seva nova besnéta que no podrà fer-li mai.
Li renyat: queden uns pocs dies perque neixi la Mariona i ella ha preferit agafar la maleta ben aviat i marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada