dimecres, 5 de març del 2008

Garbuix de dies


Dies de treballar força, entregar treballs, còrrer aquí, còrrer allí. Estic cansada. Em canso molt ara. Però si nomès em quedès amb la superfície del que visc cada dia...
Cada dia tinc un somriure de nens/es de cinc anys, cada dia és un nou repte a la muntanya més alta de Barcelona, cada dia aprenc de les companyes d'universitat, cada dia el meu gat em desperta amb els seus bigotis, cada nit m'acaronen i em fan un petó per anar a dormir.
I la panxa creix, creix. Els pantalons els porto descordats amb il·lusió!