divendres, 25 d’abril del 2008

Tornant cap a casa

De nit, condueixo cap a casa per la ronda de dalt. Els meus ulls no entenen el que veuen: al sentit contrari una ràfaga d'aigua s'enlaire ben amunt. Avui, però, no plou. Més tard veig una moto que es condueix sola i un motorista volant donant una tombarella pels aires. El cor queda encongit. Truco al 112 per si poden ajudar-lo. Em queda la incògnita,ara.

Sant Jordi

Feliç, aposto per passejar per la Rambla Catalunya a una hora on encara es poden mirar lleugerament les parades. M'enfado. A totes les parades trobem els mateixos llibres, els mateixos best-sellers. No trobo cap llibre que m'interessi. I no busco, no pas ara, un llibre extrany, un títol difícil. Busco els autors de sempre, els que mínimament tothom coneix: alguns clàsics, altres més nous i més comercials. M'avorreixo mirant les parades.
El dia de Sant Jordi no compro cap llibre i a casa se m'enfaden per no portar cap regal.

El cel

Fa una setmana que miro el cel, el cel blau que ens diu que aviat serà estiu.
Als jardins de l'antic hospital veig com petits ratpenats traçen linies en el blau buscant el seu aliment.Miro cap amunt i respiro. No sembla pas que estigui al bell mig de Barcelona.
Miro el cel des de la meva finestra, un globus de fira travessa ràpidament el firmament.
Observo el cel des de l'altra finestra, veig les orenetes volar.
Potser, a partir d'ara, em veureu només amb la mirada cap amunt: és on sempre trobo coses interessants.

divendres, 18 d’abril del 2008

Trona a Barcelona


Plou, plou al pati del centre on treballo. Trona i un nen espantat pregunta que és aquest soroll. Fa tant de temps que no cau aigua que ell, nen de sis anys no s'enrecorda que és un tro. Ric, divertida.

dissabte, 12 d’abril del 2008

Berlín


Botes militars berlineses són ara acolliment per les plantes.
Berlin i la seva història, els seus barris plens de vida, un centre trist.
L'Est, l'Oest... Kindergarten's, cafès, finestres gegants on pots fer de voyeur.
Passegem-la.

La tendresa


La tendresa feta paper i pinzell...
La mestra de plàstica endevina una ecografia o una panxa.
No sap pas que realment el meu ventre està creixent.
Al acabar la classe li confeso el seu encert. Ens emocionem.