Tardor i records

Tot torna al seu lloc:

El meu gat ja no està tan melancòlic i juga amb la seva pilota nova. Jo acabo, devoro el nou llibre de Paul Auster i em trobo buida perquè no sé que llegir. Els records em traïcionen i venen a la ment moments passats. Amb tot, estic pendent de la meva família més propera ajudant a passar el cop.
La meva panxa ja és immensa i estic cansada de portar-la amunt i avall. Queden menys de quinze dies per sortir de comptes, ha arribat la fresqueta i jo no tinc camises de màniga llarga que em tapin el melic. Aquests dies de pluja- que m'encanten- em posen trista, potser apàtica. És aixó: em falta activitat i una nena entre els meus braços. Potser desprès podré somriure amb ganes...

El cel ens va dir adéu!

Aquests dies el temps ha donat la volta, la tardor ja és a l'aire i el cel que ens ha acompanyat aquestes jornades ha estat farcit de bonics moments: el cel rosat ens permetia veure des de Martorell el mar clar. Tot sembla per dir-nos adéu.
La meva única iaia ha marxat i queda moltes coses a dir-li encara, moments aplaçats, moltes fugides a fer amb ella, la meva mare i la meva germana, abraçades a la seva nova besnéta que no podrà fer-li mai.
Li renyat: queden uns pocs dies perque neixi la Mariona i ella ha preferit agafar la maleta ben aviat i marxar.

Tornem de vacances

Tornem de vacances i d'un altre parèntesi de més de dos mesos. Aconseguirè algun dia portar a terme aquest blog?
La calor impera a la casa de color groc... la piscina i el verd s'ha acabat però torna Barcelona amb un munt de coses a fer. Oloro la tardor, de lluny i m'imagino les nits d'octubre amb la llum tènue del menjador i la nostra nena mirant amb els ulls ben oberts.
Tothom ha tornat a treballar, jo començo vacançes endreçant llibres de les estanteries i roba de nadó. Falta poc, un mes.
Aquest estiu he llegit "Kafka a la platja", la Siri Husvedt i torno a atacar "El quadern daurat" esperant que em regalin el nou de Paul Auster. Aprofitaré el temps i l'imsomni per continuar llegint.