Gent que opina quan no toca

Anem a la farmàcia del barri, un lloc recurrent en els últims tres mesos. És una petita i antiga botica (més de 100 anys) ben posada on sempre tenen tot el que necessitem per la petita. Allí trobem uns pares angoixats amb una nena de mes i mig: estan comprant biberons i són, casualment, els que utilitzem. Els comento que a nosaltres aquesta determinada marca ens ha anat molt bé i els animo un xic. De seguida, però, entra una altra clienta i sent plorar a la petita i ja opina: aquesta nena té gana i còlics, jo posava així i aixà la meva filla i se li passava. Buff! La mare d'aquesta petita seu a una cadira, es descorda els sostenidors i mig plorosa i justificant-se dels brams de la petita li ofereix el pit.
Que n'és de difícil la maternitat els primers dos mesos i més si tens gent impertinent que opina quan no li toca. He marxat de la farmàcia sense atrevir-me a donar-los més confiança i dir-li's que ho fan molt bé.

Els llibres d'aquest Nadal

Aquest any els reis i el tió ens han portat 13 llibres per llegir durant el 2009. Baudelaire, Saramago, Grossman, Rushdie, Murakami, Theroux, Margarit, Auster, Vicent, Guillamon, Stevenson, Kipling i una guia de viatges en trens europeus ens acompanyaran les nits d'aquests dotze mesos.

Fred i neu

El fred i la neu a les muntanyes ens ha embolcallat aquestes festes. El silenci, el sol i el foc al capvespre.
I ara a casa, la casa de color groc fa que cada vegada m'estimi més aquesta petita que tinc als braços. Els adults ens retrobem, ens discutim i ens tornem a retrobar amb l'estima que ens tenim ja fa deu anys. Ella ens mira rient, xerrant i xupant-se les mans.
Poso una catifa al terra, oblidada en un armari, per jugar-hi tots: jo, ell, la petita i el gat. Dóna una sensació d'escalfor i hivern que feia temps que no teniem. Ja m'he oblidat dels dos mesos de tristesa, de la fragilitat del dia a dia, del no-dormir. La primavera ens espera. Mentres, el cel anuncia neu a pocs kilòmetres de Barcelona.