Anem a la farmàcia del barri, un lloc recurrent en els últims tres mesos. És una petita i antiga botica (més de 100 anys) ben posada on sempre tenen tot el que necessitem per la petita. Allí trobem uns pares angoixats amb una nena de mes i mig: estan comprant biberons i són, casualment, els que utilitzem. Els comento que a nosaltres aquesta determinada marca ens ha anat molt bé i els animo un xic. De seguida, però, entra una altra clienta i sent plorar a la petita i ja opina: aquesta nena té gana i còlics, jo posava així i aixà la meva filla i se li passava. Buff! La mare d'aquesta petita seu a una cadira, es descorda els sostenidors i mig plorosa i justificant-se dels brams de la petita li ofereix el pit.
Que n'és de difícil la maternitat els primers dos mesos i més si tens gent impertinent que opina quan no li toca. He marxat de la farmàcia sense atrevir-me a donar-los més confiança i dir-li's que ho fan molt bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada