Anem a la farmàcia del barri, un lloc recurrent en els últims tres mesos. És una petita i antiga botica (més de 100 anys) ben posada on sempre tenen tot el que necessitem per la petita. Allí trobem uns pares angoixats amb una nena de mes i mig: estan comprant biberons i són, casualment, els que utilitzem. Els comento que a nosaltres aquesta determinada marca ens ha anat molt bé i els animo un xic. De seguida, però, entra una altra clienta i sent plorar a la petita i ja opina: aquesta nena té gana i còlics, jo posava així i aixà la meva filla i se li passava. Buff! La mare d'aquesta petita seu a una cadira, es descorda els sostenidors i mig plorosa i justificant-se dels brams de la petita li ofereix el pit.
Que n'és de difícil la maternitat els primers dos mesos i més si tens gent impertinent que opina quan no li toca. He marxat de la farmàcia sense atrevir-me a donar-los més confiança i dir-li's que ho fan molt bé.
dissabte, 17 de gener del 2009
dissabte, 10 de gener del 2009
Els llibres d'aquest Nadal
Aquest any els reis i el tió ens han portat 13 llibres per llegir durant el 2009. Baudelaire, Saramago, Grossman, Rushdie, Murakami, Theroux, Margarit, Auster, Vicent, Guillamon, Stevenson, Kipling i una guia de viatges en trens europeus ens acompanyaran les nits d'aquests dotze mesos.
divendres, 9 de gener del 2009
Fred i neu
El fred i la neu a les muntanyes ens ha embolcallat aquestes festes. El silenci, el sol i el foc al capvespre.
I ara a casa, la casa de color groc fa que cada vegada m'estimi més aquesta petita que tinc als braços. Els adults ens retrobem, ens discutim i ens tornem a retrobar amb l'estima que ens tenim ja fa deu anys. Ella ens mira rient, xerrant i xupant-se les mans.
Poso una catifa al terra, oblidada en un armari, per jugar-hi tots: jo, ell, la petita i el gat. Dóna una sensació d'escalfor i hivern que feia temps que no teniem. Ja m'he oblidat dels dos mesos de tristesa, de la fragilitat del dia a dia, del no-dormir. La primavera ens espera. Mentres, el cel anuncia neu a pocs kilòmetres de Barcelona.
dimecres, 24 de desembre del 2008
El temps s'escola com la sorra i la nostra petita Mariona ja té més de dos mesos.
Ja fa més d'un mes que somriu, unes setmanes que riu , molts dies que ens segueix amb la seva mirada blava i uns pocs que s'ha descobert les mans.
És l'estrella d'aquest Nadal... la posarem al pessebre perquè guii els Reis d'Orient al seu destí?
Feliços dies!
Ja fa més d'un mes que somriu, unes setmanes que riu , molts dies que ens segueix amb la seva mirada blava i uns pocs que s'ha descobert les mans.
És l'estrella d'aquest Nadal... la posarem al pessebre perquè guii els Reis d'Orient al seu destí?
Feliços dies!
divendres, 26 de setembre del 2008
Tardor i records
Tot torna al seu lloc:
El meu gat ja no està tan melancòlic i juga amb la seva pilota nova. Jo acabo, devoro el nou llibre de Paul Auster i em trobo buida perquè no sé que llegir. Els records em traïcionen i venen a la ment moments passats. Amb tot, estic pendent de la meva família més propera ajudant a passar el cop.
La meva panxa ja és immensa i estic cansada de portar-la amunt i avall. Queden menys de quinze dies per sortir de comptes, ha arribat la fresqueta i jo no tinc camises de màniga llarga que em tapin el melic. Aquests dies de pluja- que m'encanten- em posen trista, potser apàtica. És aixó: em falta activitat i una nena entre els meus braços. Potser desprès podré somriure amb ganes...
El meu gat ja no està tan melancòlic i juga amb la seva pilota nova. Jo acabo, devoro el nou llibre de Paul Auster i em trobo buida perquè no sé que llegir. Els records em traïcionen i venen a la ment moments passats. Amb tot, estic pendent de la meva família més propera ajudant a passar el cop.
La meva panxa ja és immensa i estic cansada de portar-la amunt i avall. Queden menys de quinze dies per sortir de comptes, ha arribat la fresqueta i jo no tinc camises de màniga llarga que em tapin el melic. Aquests dies de pluja- que m'encanten- em posen trista, potser apàtica. És aixó: em falta activitat i una nena entre els meus braços. Potser desprès podré somriure amb ganes...
dimarts, 16 de setembre del 2008
El cel ens va dir adéu!
Aquests dies el temps ha donat la volta, la tardor ja és a l'aire i el cel que ens ha acompanyat aquestes jornades ha estat farcit de bonics moments: el cel rosat ens permetia veure des de Martorell el mar clar. Tot sembla per dir-nos adéu.
La meva única iaia ha marxat i queda moltes coses a dir-li encara, moments aplaçats, moltes fugides a fer amb ella, la meva mare i la meva germana, abraçades a la seva nova besnéta que no podrà fer-li mai.
Li renyat: queden uns pocs dies perque neixi la Mariona i ella ha preferit agafar la maleta ben aviat i marxar.
dijous, 4 de setembre del 2008
Tornem de vacances
Tornem de vacances i d'un altre parèntesi de més de dos mesos. Aconseguirè algun dia portar a terme aquest blog?
La calor impera a la casa de color groc... la piscina i el verd s'ha acabat però torna Barcelona amb un munt de coses a fer. Oloro la tardor, de lluny i m'imagino les nits d'octubre amb la llum tènue del menjador i la nostra nena mirant amb els ulls ben oberts.
Tothom ha tornat a treballar, jo començo vacançes endreçant llibres de les estanteries i roba de nadó. Falta poc, un mes.
Aquest estiu he llegit "Kafka a la platja", la Siri Husvedt i torno a atacar "El quadern daurat" esperant que em regalin el nou de Paul Auster. Aprofitaré el temps i l'imsomni per continuar llegint.
La calor impera a la casa de color groc... la piscina i el verd s'ha acabat però torna Barcelona amb un munt de coses a fer. Oloro la tardor, de lluny i m'imagino les nits d'octubre amb la llum tènue del menjador i la nostra nena mirant amb els ulls ben oberts.
Tothom ha tornat a treballar, jo començo vacançes endreçant llibres de les estanteries i roba de nadó. Falta poc, un mes.
Aquest estiu he llegit "Kafka a la platja", la Siri Husvedt i torno a atacar "El quadern daurat" esperant que em regalin el nou de Paul Auster. Aprofitaré el temps i l'imsomni per continuar llegint.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
