Oloro a estiu i vestits de tirants i crema solar i aftersun i pala i galleda, sorra a la orella i aigua al peu.

Sol i peus

Ja caminem!! Il·lusió. Caminar, caminar, caminar...

Fill a l'hivern. Oviedo 1970

El tren va deturar-se abans de l'alba
a la deserta estació.
Vam caminar sentint l'aire gelat
per uns foscos carrers sense ningú
fins que el primer cafè va encendre els llums.
Allí vam esperar que fos de dia
i que ens obrissin la Maternitat.
En una matinada vam ser rics:
encara podem veure dintre nostre
com surt el sol entre carrers estrets
i els bressols en filera a la penombra.

Avui aquell infant
és un músic de jazz. Mentre l'escolto
tocant el saxo a un club de Ciutat Vella,
al fons de l'escenari s'il·luminen
els vidres entelats d'un tren nocturn
o d'un cafè de l'alba: la llum tènue
que es manté encesa allí on va començar
tímidament el nostre amor per ell.

"Trist qui no ha perdut per amor una casa"
Joan Margarit

Començem ara el nostre camí en tren... potser durarà un, dos o tres anys

De contes

Recomanació:www.unamadecontes.cat !!!
Per veure que de quatre ratlles dibuixades tenim un conte i amb quatre papers una història

Fred

Tindrem un Nadal fred? Finalment em quedo a casa fent tes amb xocolata!! Mmmhh I neules, i turrons i canalons i pollastre amb prunes, cagatio cagaturro que si no cagues et fot.. aii et donare un cop de bastó, pessebre sense reis.... l'any que ve , l'any que ve anirem a comprar reis a Sta Llúcia que ens conservi la vista . La Llúcia que s'arrencà els ulls per un bon xicot... Ah! I que vénen els camells... haurem de posar aigua i una mica de coca i un pél de vi ranci i arribaran a l'àtic... Ara comença, ara comença... Nadal ja és aquí, ja és aquí i aquest any sí, aquest any fa il·lusió.

Anna Roig i l'ombre de ton chien

Escolteu-los! Van venir a l'Espiga fa uns dies i van omplir la sala d'alegria, bon humor i de sal i pebre. Notes naïf, una mica de cançó francesa i un xic de comèdia. I que carai, de felicitat, no?
www.myspace.com/annaroigilombredetonchien

Estic Anti

Estic anti. Anti consum. Anti treball. Anti estudi. No sé si vull regals aquest any.
El millor present seria unes vacances a la casa de color groc mirant com el sol es pon.
Hauré de ser pro. Pro-estudi, pro-treball. Consumeixo? O ens consumeixen?

Novembre

Fred. Ja m'agrada. Sol per la finestra.
La nena maca encara enamora a tots i totes del mercat de Numància. Que rossa, que riallera, que divertida!
La nena gran somia desperta amb una casa rodejada de bosc i fulles seques a la tardor per jugar-hi la petita. Un tè a la tarda i una torrada amb melmelada. Somio dormida amb cases amb altell i cuina blanca i llum i...
Tot vindrà. Mentre, un vell rebusca monedes en una cabina de telèfons, una noia embarassada i amb un nen demana a l'hospital clínic, un sense edat va amb les cames embenades, un quart beu vi davant la facultat. I jo em queixo? Tinc dret?

Click!

Fotos de viatges, de ciutats, de menjar, de rostres... Simply foto

I escrits d'un viatge... "Rodamons"

Vull tornar a agafar la motxilla. Potser aquest estiu em conformaré a omplir-la de records de piscina i tovallola, de familia i mar, nens i gelats . Portaré la càmera, aviso.

Pell de Seda

Temps era temps quan escriviem.
Ja som a un cel blau i un sol groc. Ja som a les portes de... Faig olor a colònia nenuco, a caca de nena maca, a vòmits làctics, a ceba amb pastanaga i pollastre, a plàtan amb poma.
Sóc jo i som dos. Qui sóc jo ara? Sóc una mare feliç i punt. Una mare que intenta agafar els dies que escapen com globus d'heli...
I ja som a maig?I ja té set mesos? I que maca que és i que riallera, té pell de seda, és una nina. I jo, senyora, tinc pell de seda? Em posaré dins del carro perquè també em diguin cosetes.

Gent que opina quan no toca

Anem a la farmàcia del barri, un lloc recurrent en els últims tres mesos. És una petita i antiga botica (més de 100 anys) ben posada on sempre tenen tot el que necessitem per la petita. Allí trobem uns pares angoixats amb una nena de mes i mig: estan comprant biberons i són, casualment, els que utilitzem. Els comento que a nosaltres aquesta determinada marca ens ha anat molt bé i els animo un xic. De seguida, però, entra una altra clienta i sent plorar a la petita i ja opina: aquesta nena té gana i còlics, jo posava així i aixà la meva filla i se li passava. Buff! La mare d'aquesta petita seu a una cadira, es descorda els sostenidors i mig plorosa i justificant-se dels brams de la petita li ofereix el pit.
Que n'és de difícil la maternitat els primers dos mesos i més si tens gent impertinent que opina quan no li toca. He marxat de la farmàcia sense atrevir-me a donar-los més confiança i dir-li's que ho fan molt bé.

Els llibres d'aquest Nadal

Aquest any els reis i el tió ens han portat 13 llibres per llegir durant el 2009. Baudelaire, Saramago, Grossman, Rushdie, Murakami, Theroux, Margarit, Auster, Vicent, Guillamon, Stevenson, Kipling i una guia de viatges en trens europeus ens acompanyaran les nits d'aquests dotze mesos.

Fred i neu

El fred i la neu a les muntanyes ens ha embolcallat aquestes festes. El silenci, el sol i el foc al capvespre.
I ara a casa, la casa de color groc fa que cada vegada m'estimi més aquesta petita que tinc als braços. Els adults ens retrobem, ens discutim i ens tornem a retrobar amb l'estima que ens tenim ja fa deu anys. Ella ens mira rient, xerrant i xupant-se les mans.
Poso una catifa al terra, oblidada en un armari, per jugar-hi tots: jo, ell, la petita i el gat. Dóna una sensació d'escalfor i hivern que feia temps que no teniem. Ja m'he oblidat dels dos mesos de tristesa, de la fragilitat del dia a dia, del no-dormir. La primavera ens espera. Mentres, el cel anuncia neu a pocs kilòmetres de Barcelona.

El temps s'escola com la sorra i la nostra petita Mariona ja té més de dos mesos.
Ja fa més d'un mes que somriu, unes setmanes que riu , molts dies que ens segueix amb la seva mirada blava i uns pocs que s'ha descobert les mans.
És l'estrella d'aquest Nadal... la posarem al pessebre perquè guii els Reis d'Orient al seu destí?

Feliços dies!

Tardor i records

Tot torna al seu lloc:

El meu gat ja no està tan melancòlic i juga amb la seva pilota nova. Jo acabo, devoro el nou llibre de Paul Auster i em trobo buida perquè no sé que llegir. Els records em traïcionen i venen a la ment moments passats. Amb tot, estic pendent de la meva família més propera ajudant a passar el cop.
La meva panxa ja és immensa i estic cansada de portar-la amunt i avall. Queden menys de quinze dies per sortir de comptes, ha arribat la fresqueta i jo no tinc camises de màniga llarga que em tapin el melic. Aquests dies de pluja- que m'encanten- em posen trista, potser apàtica. És aixó: em falta activitat i una nena entre els meus braços. Potser desprès podré somriure amb ganes...

El cel ens va dir adéu!

Aquests dies el temps ha donat la volta, la tardor ja és a l'aire i el cel que ens ha acompanyat aquestes jornades ha estat farcit de bonics moments: el cel rosat ens permetia veure des de Martorell el mar clar. Tot sembla per dir-nos adéu.
La meva única iaia ha marxat i queda moltes coses a dir-li encara, moments aplaçats, moltes fugides a fer amb ella, la meva mare i la meva germana, abraçades a la seva nova besnéta que no podrà fer-li mai.
Li renyat: queden uns pocs dies perque neixi la Mariona i ella ha preferit agafar la maleta ben aviat i marxar.

Tornem de vacances

Tornem de vacances i d'un altre parèntesi de més de dos mesos. Aconseguirè algun dia portar a terme aquest blog?
La calor impera a la casa de color groc... la piscina i el verd s'ha acabat però torna Barcelona amb un munt de coses a fer. Oloro la tardor, de lluny i m'imagino les nits d'octubre amb la llum tènue del menjador i la nostra nena mirant amb els ulls ben oberts.
Tothom ha tornat a treballar, jo començo vacançes endreçant llibres de les estanteries i roba de nadó. Falta poc, un mes.
Aquest estiu he llegit "Kafka a la platja", la Siri Husvedt i torno a atacar "El quadern daurat" esperant que em regalin el nou de Paul Auster. Aprofitaré el temps i l'imsomni per continuar llegint.

L'estiu

Dos mesos, dos mesos sense escriure...

L'estiu ja és dins meu: la mandra, la serenitat, els gelats i trobar bones lectures per passar les tardes caluroses. A pocs dies, m'espera la platja i la calma de la natura pròxima. Continuo treballant sí, però a un ritme quasi inconcebible. Mentre, la Mariona sent la pluja d'aquesta nit dins la seva bombolla i dóna patades dient: estic aquí, estic aquí. En Truman sommia amb l'herba verda que trepitjarà aviat mentre supera la calor enganxat al terra.
Sí, ara la meva última preocupació és trobar quins llibres puc llegir, comprar-me un banyador on encabir la meva panxa de sis mesos (de rebaixes!) i quedar amb amics i coneguts.

Tornant cap a casa

De nit, condueixo cap a casa per la ronda de dalt. Els meus ulls no entenen el que veuen: al sentit contrari una ràfaga d'aigua s'enlaire ben amunt. Avui, però, no plou. Més tard veig una moto que es condueix sola i un motorista volant donant una tombarella pels aires. El cor queda encongit. Truco al 112 per si poden ajudar-lo. Em queda la incògnita,ara.

Sant Jordi

Feliç, aposto per passejar per la Rambla Catalunya a una hora on encara es poden mirar lleugerament les parades. M'enfado. A totes les parades trobem els mateixos llibres, els mateixos best-sellers. No trobo cap llibre que m'interessi. I no busco, no pas ara, un llibre extrany, un títol difícil. Busco els autors de sempre, els que mínimament tothom coneix: alguns clàsics, altres més nous i més comercials. M'avorreixo mirant les parades.
El dia de Sant Jordi no compro cap llibre i a casa se m'enfaden per no portar cap regal.