El temps s'escola com la sorra i la nostra petita Mariona ja té més de dos mesos.
Ja fa més d'un mes que somriu, unes setmanes que riu , molts dies que ens segueix amb la seva mirada blava i uns pocs que s'ha descobert les mans.
És l'estrella d'aquest Nadal... la posarem al pessebre perquè guii els Reis d'Orient al seu destí?

Feliços dies!

Tardor i records

Tot torna al seu lloc:

El meu gat ja no està tan melancòlic i juga amb la seva pilota nova. Jo acabo, devoro el nou llibre de Paul Auster i em trobo buida perquè no sé que llegir. Els records em traïcionen i venen a la ment moments passats. Amb tot, estic pendent de la meva família més propera ajudant a passar el cop.
La meva panxa ja és immensa i estic cansada de portar-la amunt i avall. Queden menys de quinze dies per sortir de comptes, ha arribat la fresqueta i jo no tinc camises de màniga llarga que em tapin el melic. Aquests dies de pluja- que m'encanten- em posen trista, potser apàtica. És aixó: em falta activitat i una nena entre els meus braços. Potser desprès podré somriure amb ganes...

El cel ens va dir adéu!

Aquests dies el temps ha donat la volta, la tardor ja és a l'aire i el cel que ens ha acompanyat aquestes jornades ha estat farcit de bonics moments: el cel rosat ens permetia veure des de Martorell el mar clar. Tot sembla per dir-nos adéu.
La meva única iaia ha marxat i queda moltes coses a dir-li encara, moments aplaçats, moltes fugides a fer amb ella, la meva mare i la meva germana, abraçades a la seva nova besnéta que no podrà fer-li mai.
Li renyat: queden uns pocs dies perque neixi la Mariona i ella ha preferit agafar la maleta ben aviat i marxar.

Tornem de vacances

Tornem de vacances i d'un altre parèntesi de més de dos mesos. Aconseguirè algun dia portar a terme aquest blog?
La calor impera a la casa de color groc... la piscina i el verd s'ha acabat però torna Barcelona amb un munt de coses a fer. Oloro la tardor, de lluny i m'imagino les nits d'octubre amb la llum tènue del menjador i la nostra nena mirant amb els ulls ben oberts.
Tothom ha tornat a treballar, jo començo vacançes endreçant llibres de les estanteries i roba de nadó. Falta poc, un mes.
Aquest estiu he llegit "Kafka a la platja", la Siri Husvedt i torno a atacar "El quadern daurat" esperant que em regalin el nou de Paul Auster. Aprofitaré el temps i l'imsomni per continuar llegint.

L'estiu

Dos mesos, dos mesos sense escriure...

L'estiu ja és dins meu: la mandra, la serenitat, els gelats i trobar bones lectures per passar les tardes caluroses. A pocs dies, m'espera la platja i la calma de la natura pròxima. Continuo treballant sí, però a un ritme quasi inconcebible. Mentre, la Mariona sent la pluja d'aquesta nit dins la seva bombolla i dóna patades dient: estic aquí, estic aquí. En Truman sommia amb l'herba verda que trepitjarà aviat mentre supera la calor enganxat al terra.
Sí, ara la meva última preocupació és trobar quins llibres puc llegir, comprar-me un banyador on encabir la meva panxa de sis mesos (de rebaixes!) i quedar amb amics i coneguts.

Tornant cap a casa

De nit, condueixo cap a casa per la ronda de dalt. Els meus ulls no entenen el que veuen: al sentit contrari una ràfaga d'aigua s'enlaire ben amunt. Avui, però, no plou. Més tard veig una moto que es condueix sola i un motorista volant donant una tombarella pels aires. El cor queda encongit. Truco al 112 per si poden ajudar-lo. Em queda la incògnita,ara.

Sant Jordi

Feliç, aposto per passejar per la Rambla Catalunya a una hora on encara es poden mirar lleugerament les parades. M'enfado. A totes les parades trobem els mateixos llibres, els mateixos best-sellers. No trobo cap llibre que m'interessi. I no busco, no pas ara, un llibre extrany, un títol difícil. Busco els autors de sempre, els que mínimament tothom coneix: alguns clàsics, altres més nous i més comercials. M'avorreixo mirant les parades.
El dia de Sant Jordi no compro cap llibre i a casa se m'enfaden per no portar cap regal.