Vent i sol un altre cop

Aquesta nit un vent terrible s'ha emportat tots els núvols, deixant enrere aquests dies tristos i grisos. El blau domina els nostres caps.

A les 9 en punt en Truman, com cada dia, m'ha vingut a despertar buscant el meu nas. No perdona ni una, ni en dissabte!

De cop, en aquest any rodó i amb nombre infinit, veig que ja sóc gran-ja em surten les primeres arrugues-. Miro la gent que tinc al voltant, amb carpetes, llibres i bolis ... ja escolten música que desconec, muden roba que no m'hi fa i parlen de coses que em queden lluny.

Però estic plena d'esperança i d'il·lusió per continuar filant les coses ja començades...

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir

ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.

Del gran silenci ençà, tot el que es mou

es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí

seran el pa i la mar, i el foc renou

d'ara mateix, el càntic que commou,

l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus

pel vespre tèrbol, que revinguin deus

desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamant conjuntament el dret,

de vulnerar nova plenitud .

Crònica de demà (1977)
Miquel Martí i Pol