Treball de reflexió de la uni. Incloc un pedaç...
Un cos sense límits ha estat el encontre amb artistes tan coneguts com Giacometti, Schiele, Miró, Picasso, Laurens, Chagall i d’altres desconeguts per mi com Balthus o Baselitz. Ha estat un retrobament amb múltiples corrents artístiques com el fauvisme, el cubisme, l’expressionisme, el surrealisme...
La mostra és del tot imprescindible. Ajuda a entendre el canvi de mentalitat que es produí en el segle XX . Reflexa les múltiples corrents que van sorgir pels grans canvis socials.
La bellesa academicista no entra en les escultures o en les pintures del segle XX .La semblança amb el cos humà no està inclosa dins d’aquesta exposició: són múltiples els sentiments que es volen donar a conèixer en les obres. Aquest fet, el que totes les obres trenquin amb l’academicisme és un dels valors que fan més enriquidora la col·lecció. És l’expressió del sentiment, del pensament de l’artista.
La mostra és del tot imprescindible. Ajuda a entendre el canvi de mentalitat que es produí en el segle XX . Reflexa les múltiples corrents que van sorgir pels grans canvis socials.
La bellesa academicista no entra en les escultures o en les pintures del segle XX .La semblança amb el cos humà no està inclosa dins d’aquesta exposició: són múltiples els sentiments que es volen donar a conèixer en les obres. Aquest fet, el que totes les obres trenquin amb l’academicisme és un dels valors que fan més enriquidora la col·lecció. És l’expressió del sentiment, del pensament de l’artista.
Els artistes representats a l’exposició han volgut trencar amb l’academicisme però encara fa falta un pas endavant: la majoria d’obres es tracten de dones joves. Trobem poques representacions d’homes. I encara menys trobem dones o homes vells.
M’ha sorprès el quadre de Balthus on s’observa una nena nua, que encara no ha arribat a la pubertat : la sensualitat està a flor de pell en aquesta obra.
Com sempre, el paper de la dona no hi surt representat en l’art: poques són les artistes que han pogut gaudir d’un renom (se’m acudeix la Frida Kalho o la Dora Maar, fotògrafa). En aquesta mostra només trobem a una escultora, Louise Bourgeois .
Dins de la mostra trobem múltiples obres interessants però jo em quedo amb la gran dona III fràgil de Giacometti, imprescindible el nu amarg de Schiele (considerant que tinc un nu de Schiele a la capçalera del llit), la fantasia alegre de Chagall i les escultures voluptuoses i pausades de Laurens.
Concloent, un cos sense límits m’ha convidat a conèixer o reconèixer grans artistes del segle XX i a emocionar-me amb la seva visió.
M’ha sorprès el quadre de Balthus on s’observa una nena nua, que encara no ha arribat a la pubertat : la sensualitat està a flor de pell en aquesta obra.
Com sempre, el paper de la dona no hi surt representat en l’art: poques són les artistes que han pogut gaudir d’un renom (se’m acudeix la Frida Kalho o la Dora Maar, fotògrafa). En aquesta mostra només trobem a una escultora, Louise Bourgeois .
Dins de la mostra trobem múltiples obres interessants però jo em quedo amb la gran dona III fràgil de Giacometti, imprescindible el nu amarg de Schiele (considerant que tinc un nu de Schiele a la capçalera del llit), la fantasia alegre de Chagall i les escultures voluptuoses i pausades de Laurens.
Concloent, un cos sense límits m’ha convidat a conèixer o reconèixer grans artistes del segle XX i a emocionar-me amb la seva visió.
