Estic anti. Anti consum. Anti treball. Anti estudi. No sé si vull regals aquest any.
El millor present seria unes vacances a la casa de color groc mirant com el sol es pon.
Hauré de ser pro. Pro-estudi, pro-treball. Consumeixo? O ens consumeixen?
divendres, 11 de desembre del 2009
dimarts, 10 de novembre del 2009
Novembre
Fred. Ja m'agrada. Sol per la finestra.
La nena maca encara enamora a tots i totes del mercat de Numància. Que rossa, que riallera, que divertida!
La nena gran somia desperta amb una casa rodejada de bosc i fulles seques a la tardor per jugar-hi la petita. Un tè a la tarda i una torrada amb melmelada. Somio dormida amb cases amb altell i cuina blanca i llum i...
Tot vindrà. Mentre, un vell rebusca monedes en una cabina de telèfons, una noia embarassada i amb un nen demana a l'hospital clínic, un sense edat va amb les cames embenades, un quart beu vi davant la facultat. I jo em queixo? Tinc dret?
La nena maca encara enamora a tots i totes del mercat de Numància. Que rossa, que riallera, que divertida!
La nena gran somia desperta amb una casa rodejada de bosc i fulles seques a la tardor per jugar-hi la petita. Un tè a la tarda i una torrada amb melmelada. Somio dormida amb cases amb altell i cuina blanca i llum i...
Tot vindrà. Mentre, un vell rebusca monedes en una cabina de telèfons, una noia embarassada i amb un nen demana a l'hospital clínic, un sense edat va amb les cames embenades, un quart beu vi davant la facultat. I jo em queixo? Tinc dret?
divendres, 3 de juliol del 2009
Click!
Fotos de viatges, de ciutats, de menjar, de rostres... Simply foto
I escrits d'un viatge... "Rodamons"
Vull tornar a agafar la motxilla. Potser aquest estiu em conformaré a omplir-la de records de piscina i tovallola, de familia i mar, nens i gelats . Portaré la càmera, aviso.
I escrits d'un viatge... "Rodamons"
Vull tornar a agafar la motxilla. Potser aquest estiu em conformaré a omplir-la de records de piscina i tovallola, de familia i mar, nens i gelats . Portaré la càmera, aviso.
dissabte, 16 de maig del 2009
Pell de Seda

Temps era temps quan escriviem.
Ja som a un cel blau i un sol groc. Ja som a les portes de... Faig olor a colònia nenuco, a caca de nena maca, a vòmits làctics, a ceba amb pastanaga i pollastre, a plàtan amb poma.
Sóc jo i som dos. Qui sóc jo ara? Sóc una mare feliç i punt. Una mare que intenta agafar els dies que escapen com globus d'heli...
I ja som a maig?I ja té set mesos? I que maca que és i que riallera, té pell de seda, és una nina. I jo, senyora, tinc pell de seda? Em posaré dins del carro perquè també em diguin cosetes.
dissabte, 17 de gener del 2009
Gent que opina quan no toca
Anem a la farmàcia del barri, un lloc recurrent en els últims tres mesos. És una petita i antiga botica (més de 100 anys) ben posada on sempre tenen tot el que necessitem per la petita. Allí trobem uns pares angoixats amb una nena de mes i mig: estan comprant biberons i són, casualment, els que utilitzem. Els comento que a nosaltres aquesta determinada marca ens ha anat molt bé i els animo un xic. De seguida, però, entra una altra clienta i sent plorar a la petita i ja opina: aquesta nena té gana i còlics, jo posava així i aixà la meva filla i se li passava. Buff! La mare d'aquesta petita seu a una cadira, es descorda els sostenidors i mig plorosa i justificant-se dels brams de la petita li ofereix el pit.
Que n'és de difícil la maternitat els primers dos mesos i més si tens gent impertinent que opina quan no li toca. He marxat de la farmàcia sense atrevir-me a donar-los més confiança i dir-li's que ho fan molt bé.
Que n'és de difícil la maternitat els primers dos mesos i més si tens gent impertinent que opina quan no li toca. He marxat de la farmàcia sense atrevir-me a donar-los més confiança i dir-li's que ho fan molt bé.
dissabte, 10 de gener del 2009
Els llibres d'aquest Nadal
divendres, 9 de gener del 2009
Fred i neu
El fred i la neu a les muntanyes ens ha embolcallat aquestes festes. El silenci, el sol i el foc al capvespre.
I ara a casa, la casa de color groc fa que cada vegada m'estimi més aquesta petita que tinc als braços. Els adults ens retrobem, ens discutim i ens tornem a retrobar amb l'estima que ens tenim ja fa deu anys. Ella ens mira rient, xerrant i xupant-se les mans.
Poso una catifa al terra, oblidada en un armari, per jugar-hi tots: jo, ell, la petita i el gat. Dóna una sensació d'escalfor i hivern que feia temps que no teniem. Ja m'he oblidat dels dos mesos de tristesa, de la fragilitat del dia a dia, del no-dormir. La primavera ens espera. Mentres, el cel anuncia neu a pocs kilòmetres de Barcelona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)