Fred. Ja m'agrada. Sol per la finestra.
La nena maca encara enamora a tots i totes del mercat de Numància. Que rossa, que riallera, que divertida!
La nena gran somia desperta amb una casa rodejada de bosc i fulles seques a la tardor per jugar-hi la petita. Un tè a la tarda i una torrada amb melmelada. Somio dormida amb cases amb altell i cuina blanca i llum i...
Tot vindrà. Mentre, un vell rebusca monedes en una cabina de telèfons, una noia embarassada i amb un nen demana a l'hospital clínic, un sense edat va amb les cames embenades, un quart beu vi davant la facultat. I jo em queixo? Tinc dret?
dimarts, 10 de novembre del 2009
divendres, 3 de juliol del 2009
Click!
Fotos de viatges, de ciutats, de menjar, de rostres... Simply foto
I escrits d'un viatge... "Rodamons"
Vull tornar a agafar la motxilla. Potser aquest estiu em conformaré a omplir-la de records de piscina i tovallola, de familia i mar, nens i gelats . Portaré la càmera, aviso.
I escrits d'un viatge... "Rodamons"
Vull tornar a agafar la motxilla. Potser aquest estiu em conformaré a omplir-la de records de piscina i tovallola, de familia i mar, nens i gelats . Portaré la càmera, aviso.
dissabte, 16 de maig del 2009
Pell de Seda

Temps era temps quan escriviem.
Ja som a un cel blau i un sol groc. Ja som a les portes de... Faig olor a colònia nenuco, a caca de nena maca, a vòmits làctics, a ceba amb pastanaga i pollastre, a plàtan amb poma.
Sóc jo i som dos. Qui sóc jo ara? Sóc una mare feliç i punt. Una mare que intenta agafar els dies que escapen com globus d'heli...
I ja som a maig?I ja té set mesos? I que maca que és i que riallera, té pell de seda, és una nina. I jo, senyora, tinc pell de seda? Em posaré dins del carro perquè també em diguin cosetes.
dissabte, 17 de gener del 2009
Gent que opina quan no toca
Anem a la farmàcia del barri, un lloc recurrent en els últims tres mesos. És una petita i antiga botica (més de 100 anys) ben posada on sempre tenen tot el que necessitem per la petita. Allí trobem uns pares angoixats amb una nena de mes i mig: estan comprant biberons i són, casualment, els que utilitzem. Els comento que a nosaltres aquesta determinada marca ens ha anat molt bé i els animo un xic. De seguida, però, entra una altra clienta i sent plorar a la petita i ja opina: aquesta nena té gana i còlics, jo posava així i aixà la meva filla i se li passava. Buff! La mare d'aquesta petita seu a una cadira, es descorda els sostenidors i mig plorosa i justificant-se dels brams de la petita li ofereix el pit.
Que n'és de difícil la maternitat els primers dos mesos i més si tens gent impertinent que opina quan no li toca. He marxat de la farmàcia sense atrevir-me a donar-los més confiança i dir-li's que ho fan molt bé.
Que n'és de difícil la maternitat els primers dos mesos i més si tens gent impertinent que opina quan no li toca. He marxat de la farmàcia sense atrevir-me a donar-los més confiança i dir-li's que ho fan molt bé.
dissabte, 10 de gener del 2009
Els llibres d'aquest Nadal
divendres, 9 de gener del 2009
Fred i neu
El fred i la neu a les muntanyes ens ha embolcallat aquestes festes. El silenci, el sol i el foc al capvespre.
I ara a casa, la casa de color groc fa que cada vegada m'estimi més aquesta petita que tinc als braços. Els adults ens retrobem, ens discutim i ens tornem a retrobar amb l'estima que ens tenim ja fa deu anys. Ella ens mira rient, xerrant i xupant-se les mans.
Poso una catifa al terra, oblidada en un armari, per jugar-hi tots: jo, ell, la petita i el gat. Dóna una sensació d'escalfor i hivern que feia temps que no teniem. Ja m'he oblidat dels dos mesos de tristesa, de la fragilitat del dia a dia, del no-dormir. La primavera ens espera. Mentres, el cel anuncia neu a pocs kilòmetres de Barcelona.
dimecres, 24 de desembre del 2008
El temps s'escola com la sorra i la nostra petita Mariona ja té més de dos mesos.
Ja fa més d'un mes que somriu, unes setmanes que riu , molts dies que ens segueix amb la seva mirada blava i uns pocs que s'ha descobert les mans.
És l'estrella d'aquest Nadal... la posarem al pessebre perquè guii els Reis d'Orient al seu destí?
Feliços dies!
Ja fa més d'un mes que somriu, unes setmanes que riu , molts dies que ens segueix amb la seva mirada blava i uns pocs que s'ha descobert les mans.
És l'estrella d'aquest Nadal... la posarem al pessebre perquè guii els Reis d'Orient al seu destí?
Feliços dies!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)