Sol i peus

Ja caminem!! Il·lusió. Caminar, caminar, caminar...

Fill a l'hivern. Oviedo 1970

El tren va deturar-se abans de l'alba
a la deserta estació.
Vam caminar sentint l'aire gelat
per uns foscos carrers sense ningú
fins que el primer cafè va encendre els llums.
Allí vam esperar que fos de dia
i que ens obrissin la Maternitat.
En una matinada vam ser rics:
encara podem veure dintre nostre
com surt el sol entre carrers estrets
i els bressols en filera a la penombra.

Avui aquell infant
és un músic de jazz. Mentre l'escolto
tocant el saxo a un club de Ciutat Vella,
al fons de l'escenari s'il·luminen
els vidres entelats d'un tren nocturn
o d'un cafè de l'alba: la llum tènue
que es manté encesa allí on va començar
tímidament el nostre amor per ell.

"Trist qui no ha perdut per amor una casa"
Joan Margarit

Començem ara el nostre camí en tren... potser durarà un, dos o tres anys

De contes

Recomanació:www.unamadecontes.cat !!!
Per veure que de quatre ratlles dibuixades tenim un conte i amb quatre papers una història

Fred

Tindrem un Nadal fred? Finalment em quedo a casa fent tes amb xocolata!! Mmmhh I neules, i turrons i canalons i pollastre amb prunes, cagatio cagaturro que si no cagues et fot.. aii et donare un cop de bastó, pessebre sense reis.... l'any que ve , l'any que ve anirem a comprar reis a Sta Llúcia que ens conservi la vista . La Llúcia que s'arrencà els ulls per un bon xicot... Ah! I que vénen els camells... haurem de posar aigua i una mica de coca i un pél de vi ranci i arribaran a l'àtic... Ara comença, ara comença... Nadal ja és aquí, ja és aquí i aquest any sí, aquest any fa il·lusió.

Anna Roig i l'ombre de ton chien

Escolteu-los! Van venir a l'Espiga fa uns dies i van omplir la sala d'alegria, bon humor i de sal i pebre. Notes naïf, una mica de cançó francesa i un xic de comèdia. I que carai, de felicitat, no?
www.myspace.com/annaroigilombredetonchien

Estic Anti

Estic anti. Anti consum. Anti treball. Anti estudi. No sé si vull regals aquest any.
El millor present seria unes vacances a la casa de color groc mirant com el sol es pon.
Hauré de ser pro. Pro-estudi, pro-treball. Consumeixo? O ens consumeixen?

Novembre

Fred. Ja m'agrada. Sol per la finestra.
La nena maca encara enamora a tots i totes del mercat de Numància. Que rossa, que riallera, que divertida!
La nena gran somia desperta amb una casa rodejada de bosc i fulles seques a la tardor per jugar-hi la petita. Un tè a la tarda i una torrada amb melmelada. Somio dormida amb cases amb altell i cuina blanca i llum i...
Tot vindrà. Mentre, un vell rebusca monedes en una cabina de telèfons, una noia embarassada i amb un nen demana a l'hospital clínic, un sense edat va amb les cames embenades, un quart beu vi davant la facultat. I jo em queixo? Tinc dret?