Temps era temps quan escriviem.
Ja som a un cel blau i un sol groc. Ja som a les portes de... Faig olor a colònia nenuco, a caca de nena maca, a vòmits làctics, a ceba amb pastanaga i pollastre, a plàtan amb poma.
Sóc jo i som dos. Qui sóc jo ara? Sóc una mare feliç i punt. Una mare que intenta agafar els dies que escapen com globus d'heli...
I ja som a maig?I ja té set mesos? I que maca que és i que riallera, té pell de seda, és una nina. I jo, senyora, tinc pell de seda? Em posaré dins del carro perquè també em diguin cosetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada